Moviment editorial (1a part )

Una de les raons per residir més temps del que havia pensat en el poble d'Alcoi va ser el moviment editoral que es va desenvolupar al llarg de l'any 2003. Per a un poble de no més de 55000 habitants van sorgir al menys quatre publicacions diferents amb pocs mesos de diferència: l'Ordim, la Fera Ferotge, l'Albarda i el Rebrot Bord, cadascuna d'elles amb una orientació pròpia i un caràcter definit.

L'Ordim estava pagat pel Partit Comunista o per Esquerra Unida, no ho recorde ben bé i feien crítica política dels governants ( ja eren del PP gràcies al PSOE de Sanus) i difusió de certs moviments culturals a la ciutat. Políticament correcte i gens incisiu va tindre una vida no massa llarga, com la resta de les publicacions que vos comentaré.

El Rebrot Bord va ser un dels satel·lits sorgit durant la decadència o descomposició de l'Ateneu Cultural El Panical. Com que aquest és un tema diferent, reserve una pròxima entrada per a parlar de El Panical.

El Rebrot Bord va ser una explosió d'inconformisme massa teòric i poc pràctic. Ara bé, no va ser un inconformisme innocent si no que la revista venia prenyada de prou dosis d'odi i mala llet com per a convertir-se en un referent dins del l'underground alcoià, si el seu recorregut hagués estat més gran. La ironia i el cinisme eren la inspiració de la major part dels col·laboradors i per damunt de tot s'apreciava la ràbia i la impotència del que clama en el desert i ningú sembla escoltar-lo.

Els responsables de la publicació es van anomenar Comité d'Acció Crítica ( C.A.C) compartint sigles amb la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i el Centro Albaceteño de Currelas. El C.A.C alcoià estava format per quatre o cinc persones i uns quants col·laboradors que variaven segons la temàtica del número publicat. Sempre signaven amb seudónims i alguna vegada es va emprar el meu nom per signar determinats articles. Açò pot causar estranyament però formava part de la meva estratègia parasitària: vendre o aportar el meu nom com a marca em possibilitava ser omnipresent en les publicacions que vos estic parlant, en totes elles ( tret de l'Ordim) va aparèixer al menys un article amb la meva signatura tot i que no vaig escriure cap d'ells. El resultat era clar: mentre autors ànomins aprofitaven la meva influència per ser publicats, per als meus seguidors d'Europa l'excèntric Von Kassten continuava explorant formes artístiques des del compromís polític.

Situacionisme, anarquia clàssica, principis de sobirània alimentària ( recordeu que estem parlant de l'any 2003), autogestió social,política i econòmica, revolució cultural i artística, violència de l'estat, poder de la banca i dels mitjans de comunicació i sobretot especulació inmobiliària van conformar la temàtica dels cinc ( o quatre) números editats pel C.A.C. Després va desaparèixer sense deixar cos que plorar o esperit al que encomanar-se.

Les causes de la prematura extinció van ser principalment de gaire econòmic. La filosofia del Rebrot Bord apuntava al copy left, al talla i pega, al fotocòpia i regala per una banda, i a la no inclusió de qualsevol tipus de publicitat que pogués desvirtuar el contingut de la revista per altra. A més la publicació era gratuita perque el C.A.C estava convençut que les idees no estan en venda si no que es regalen perquè han d'estar a l'abast d'hom. Des d'aquest parany es feia necessària fer cada vegada una sèrie limitada però suficient per a repartir-se amb èxit i poder pagar-la amb fons propis. A diferència de la resta de revistes el Rebrot Bord no disposava d'un finançament clar, depenia de la voluntat de l'assemblea del Centre Cultural El Panical que en eixe moment es trobava en hores baixes, tractant de trobar una identitat i objectius propis després de que molts associats i simpatitzants haguessin abandonat el centre. Les lluites internes brollaven en quant sortia sobre la taula el tema del Rebrot Bord, a més El Panical s'havia compromés a l'hora a pagar part de les despeses que generava la Fera Ferotge i no es podien permetre aportar tants diners a les revistes.

El cas de l'Albarda i la Fera ferotge va ser diferent. Les seves vides van transcòrrer de manera paralel·la. Aquest capítol mereix una entrada pròpia així que ho deixaré per a més endavant.