Dies Obscurs

A finals dels any 90 a la ciutat de València vaig conèixer un grup de música prou interesant. El seu nom era Dies Obscurs i arreplegaven en els seus temes les característiques pròpies de les bandes grunge dels Estats Units de Nord Amèrica. La influència d'aquest estil musical l'aportava en gran mesura Ximo, el guitarrista nascut a la Pobla de Farnals que havia viatjat als EEUU amb una beca del Rotary Club del qual va renegar només xafar el sól americà. Va recòrrer bona part del país amb escassos mitjans econòmics i va compartir experiències amb joves desencantats amb l'America Way of Life. Quan va tornar a Europa va agafar una guitarra elèctrica i va composar cinc cançons on parlava principalment de la desil·lusió dels joves quan acababen llur estudis i eixen al món laboral. També va composar una mena de cançò romàntica en la que feia referència a un amor perdut. Una vegada enregistrades les composicions va sortir a València per trobar una banda. El primer en aparèixer va ser Paco qui havia aprés percusió escoltan Heavy Metal amb els seus germans grans a una barriada perifèrica de la ciutat. Es van trobar a un pub del barri de Benimaclet per mitjà de coneguts en comú. Prompte van congeniar i van provar de tocar junts les cançons de Ximo.
Alex i Sam van aparèixer poc després i per un seguit de casualitats que no venen al cas. Alex havia assistit des de ben menut a classes de cant i melodia amb un vell professor que ja havia estat mentor de sa mare. Sam, amic íntim d'Alex i dotat per a la música va demanar a son pare per un baix i ens pocs messos va estar preparat per formar part del grup.

La primera actuació no va tardar massa en arribar. A un poble de l'Horta Nord s'ignaugurava un Casal Popular i Ximo es va oferir a tocar a canvi de cervesa fresca en la festa d'obertura. L'acollida entre el públic va ser molt bona,per damunt de la resta va destacar la cançó d'amor, escrita en valencià, la resta estaven compossades en anglés. Durant un any es van repetir les actuacions per diferents sales de l'àrea metropolitana de València i el repertori del grup va augmentar considerablement.

En l'any 1995 Dies Obscurs va començar a ser conegut entre diversos sectors de la música valenciana i se'ls prometia un bon futur. Tanmateix dins del grup les aigües no estaven calmades. Ximo havia deixat de composar perquè de sobte li avorria la temàtica grunge i la mort de Kurt Cobain anunciava la fi d'una inspiració. Els seus gustos havien virat cap al punk que volia fusionar amb les noves tendències que arribaven dels EEUU.
Alex i Sam van decidir prendre part activa en la composició musical i lletrística i ho van fer baix l'influència del Britpop. Ximo va acceptar en un primer el canvi de papers ja que la banda va començar a treballar de veritat, i en els mitjans de comunicació alabaven l'evolució del grup i de manera exagerada comparaven les cançons amb els singles que arribaven des de les Illes Britàniques.

Dos anys després el dificil equilbri entre els mebres del grup es va trencar. El ritme de les actuacions havia baixat considerablement i sembla que els temes eren massa repetitius.Ximo va aprofitar l'ocasió i després d'un concert amb la sala mig buida va opinar que era el moment de reinventar-se, i va anunciar que tenia enllestit cinc temes del que ell anomenava Hip-Punk bassat en l'obra de The Clash. Va propossar presentar la novetat a una coneguda sala de València en octubre de 1998. Tenien huit messos per davant per perfilar les cançons.

Alex i Sam es negaven a canviar d'estil, al menys d'una manera tan radical i van propossar treballar en versions de temes coneguts com ara I Will Survive de Gloria Gaynor per recuperar un poc el crèdit perdut. Paco, el bateria que sempre s'havia mostrat prudentment apartat dels focus de la tensió va tindre que intervindre abans que Sam i Ximo arribaren a les mans. Després va afirmar categòricament que abandonava Dies Obscurs per tocar el tabal amb una colla de dimonis de l'Horta Sud. Sense Paco i sense projecte comú el grup va desaparèixer en la primavera del 98.

A l'any 2000 però vaig tindre la sort de tornar a escoltar la formació per darrera vegada. Alex i Sam havien fundat un nou grup al que van anomenar Nice Day i amb poca fortuna van fer una gira per Espanya presentant el nou projecte. El perfi de Nice Day responia al concepte de pop rock clàssic i sense massa pretensions. Quan van tornar a València van ser convidat a formar part de la gravació d'un disc amb grups valencians del moment. Alex que havia finançat la gira del grup va decidir contactar de nou amb Ximo i Paco per gravar el tema que aniria en aquest disc. Els dos van acceptar de seguida ja que els recels havien quedat oblidats temps enrere.
Però el més dificil estava per arribar. Havien de decidir quin seria el tema que tocarien i amb quin nom es presentarien per a l'ocasió.
Cadascú dels components del desaparegut Dies Obscurs va propossar un tema i un nom , a saber:

- Ximo
Tema: Hardcore Valentia ( hip-punk), Nom: Fussion
-Alex
Tema: Good Night (pop de la segona etapa del grup), Nom: Dark Day
-Sam
Tema: Penapple (pop de la segona etapa del grup), Nom: Dark Day
-Paco
Tema: Tio Canya ( folk versionat), Nom: Música d'ací.

La desconnexió semblava no poder solventar-se i sense acritut van pensar en oblidar la idea de fer alguna cosa junts per última vegada.

Dos dies després Ximo va reunir de nou als companys i els va ensenyar una gravació pròpia de l'any 97. En ella hi havia un tema que mai havien tocat en directe ja que no es possaven d'acord en la manera d'interpretar-lo. Ximo va opinar que eraa bon moment per a recuperar-lo i consensuar una forma d'interpretació. El procés no va ser fàcil i van tardar tres messos en tindre enllestida la cançó, just a temps per a la gravació del disc.

En la festa de presentació del projecte "Músiques de València" va ser quan els vaig veure tocar per última vegada. El nom triat per a la seva presentació va ser Dia Clar i el del tema "Runa".
No se explicar-vos que vaig sentir al escoltar-los. La idea de fussió que sempre havia defensat Ximo s'havia imposat en aquest últim tema i cadascú dels músics va tractar de defensar la seva música.

El tema no va ser massa exitós i cadascú va continuar amb els seus quefers. Alex va poder pagar-se un viatge a Canada per conèixer a Salteens i prestar-se a col·laborar amb ells. Sam va topar amb músics com JB Muro i es va iniciar en el blues. Paco va continuar amb la colla de dimonis i altres bandes d'inspiració folk. La seva experiència en diferents estils el van portar a col·laborar amb bandes de folk valencià com l'Ham de foc. I Ximo va continuar explorant nous horitzons musicals.