Després del foc

Em quede sense paraules... tanmateix no calen.

Escolteu i feu ressò:

Després del foc-Atzukak

Border Raiders Brewery (Introducció)

En febrer de 2006 un incendi va acabar amb The Flemington, un pub emblemàtic del sud d'Escòcia en la frontera amb el comtat anglés de Northumberland. Dos mesos abans estant de visita per la zona vaig conèixer dos persones que em van obrir les portes al món del que és coneix com cerveses artesanes. Mike i Mathew no solien freqüentar The Flemington perquè la major part de la clientela eren turístes i preferien cercar cau en altres establiments més discrets i confortables. La casualitat però va fer que aquell 20 de desembre de 2005 ens trobàrem junts i asseguts a la barra amb una Brown Ale per cap. La conversa era prou avorrida: el primer lloc comú que vam visitar va ser la climatologia, curt i ras em van explicar que a l'hivern sempre feia molt fred i que era normal per aquelles latituts; el segon lloc comú a visitar va ser el futbol i ràpidament els vaig aclarir que ni Barça ni Madrid que a mi el que sempre m'havia agradat era l'atletisme però que mai havia tingut constància en l'esport, ni per practicar-lo ni per seguir-lo com a aficionat; el tercer espai de conversa va ser la cervesa.

Mike em va explicar que havien montat una xixoteta empresa per a la fabricació de diferents tipus de cervesa. Jo vaig tirar de manual i li vaig preguntar per l'escola que seguien, tot suposant que la seva resposta seria obvia i que accentuaria la pertinença a l'escola britànica o com molt lluny a l'americana d'origen anglosaxó. Tanmateix em va mirar de dalt a baix i va dibuixar un somriure. Com que començava a sentir-me a disgust amb aquella expressió burlesca de Mike i pel silenci que s'havia colat entre nosaltres, em vaig centrar més i vaig comentar que personalment els estils britànics m'agradaven prou, sobretot aquelles del nord d'anglaterra i sud d'Escòcia perquè havien aconseguit marcar una personalitat definida en el món de les cerveses. Abans de que continués fent el ridícul Mathew va intervindre per rescatar-me i explicar-me la seva concepció de la cervesa. En les Illes Britàniques la cervesa estava encorsetada en estils ben definits que havien evolucionat des de temps de Guillem el Conqueridor. La secular reserva britànica havia convertit aquestos estils en "marca de la casa" i no eren gens receptius a noves introduccions en mètodes de producció, matèria primera, etc...

Val a dir que encara no se sentia parlar de Brewdog i la seva història particular, i aquestes persones em semblaven uns revolucionaris que volien trastocar el concepte de cervesa en Escòcia des de la base, és a dir, des de la fabricació. Dos dies després diferents compromisos professionals em van obligar a tornar al País Valencià i em vaig quedar amb ganes de tastar les cerveses de Mike i Mathew tot visitant les instal·lacions que estaven adequant.

He mantingut amb ells una correspondència regular des d'aleshores i he estat en tot moment informat dels avanços que anaven produint-se en la seva empresa. De la mateixa manera els he mantingut al corrent dels moviments cervesers que es produeixen en aquestes terres. D'açò vos parlaré en properes entrades. Primer però em centraré en Border Raiders Brewery per donar per conclosa aquesta història.