dimarts, 2 d’agost de 2011

Per tot açò la lluita continua!

Un mes abans de les eleccions municipals Antonio Francés, Paco Blay i Paco Agulló van fer acte de presència en la presentació del pla de participació ciutadana promoguda per l'Associació de Veïnes i Veins de El Partidor. Tots tres venien fent d'abanderats del “canvi possible” en Alcoi i es mostraven sensibles a les peticions ciutadanes i compromesos amb una nova política al Centre Històric d'Alcoi... però a despit de la seva impostura alguna cosa no acabava d'encaixar.

Els polítics que fan del “canvi” el seu discurs central per a guanyar-se el govern municipal han de demostrar amb fets i no amb paraules la serietat de la seva afirmació. Que aquestos aspirants a governants no objectaren cap qüestió del pla veinal, que no mostraren cap disconformitat a les demandes veinals, que en resum, afirmaren estar convençuts de que eixe era el camí a seguir en el barri de El Partidor, feia presagiar que el Centre Històric d'Alcoi anava a continuar en mans de la incúria municipal i de l'oporunisme inmobiliari. Aquesta intuició del veins, venia avalada per anys d'experiència en el moviment en defensa del patrimoni històric, on la gent del PP, havia deixat el llistó molt alt pel que fa a la prepotència, la mofa, el cinisme i la mentida pura i dura, i descarada. Així que amb la sensibilitat a flor de pell, moltes veïnes de El Partidor anunciaven amb pena: ”detràs de estos tres, se avecinan nuevas tormentas” mentre altres, amb la necessitat de sentir-se esperançats després de deu anys continuats d'escarni, pregaven paciència i donaven el seu “vot” de confiança ( metafòric o real ) a un d'aquestos tres personatges.

Com sol ocòrrer el fets posteriors han confirmat les previsions més nefastes.


Però tornem enrere. En aquella reunió un mes abans d'eleccions, els ara governants i aleshores aspirants, van saber de primera ma el que passava a l'edifici Sant Nicolau 155, i es van asombrar i fins i tot indignar de que una cosa així pogués passar. Tanmateix Toni Francés no va badar boca, tal vegada no tindria estudiada cap resposta.Ara bé, després d'escoltar la presentació de l'esmentat pla, va donar un discurs gelat, sense passió, avorrit i previsible. En ell afirmava comprometres a estudiar les demandes veinals i aplicar-les “ sempre que fora possible”. Era evident, (ara és evident i demostrable: por los hechos se os conocerá...) que la frase final volia dir “ ja vorem que fare si arribe a governar, de moment estic massa preocupat en aconseguir una majoria suficient per a fer-ho sense pactar amb aquestos dos...”

Per què Antonio no va dir que no confiava en el que estava escoltant? Per què no reconeixia que no s'enfrontava a la situació lliure de prejudicis cap al moviment veinal? Per què no assegurava que ell portava anys treballant des del partit i que ara no estava disposat a acceptat a ulls clucs qualsevol iniciativa ciutadana? Afirmacions d'aquest tipus l'hagueren fet més humà, més real, menys impostat i amb major credibilitat.

Quan el govern municipal va aprovar la demolició de l'edifici 155 de Sant Nicolau, no calien excuses ni explicacions, tanmateix Antonio Francés va donar una: volia evitar una possible denúncia per prevaricació.

L'argument agafat amb pincetes ha resultat ser un grat regal per a l'anterior govern municipal: com que el tècnics ( municipals i autonòmics) han donat el vist-i-plau a l'actuació, els polítics elegits per la ciutadania, no poden fer res més que plegar-se a les seves ordres. Ara bé, Francés tindria d'explicar als ciutadans que la política ( govern de la polis) ha estat substituit per la tecnocràcia, i que la dita: “donde hay técnico no manda político”, fa evident que la democràcia és un engany, una farsa, una pantomima. D'aquesta manera si els mateixos tècnics que donen el vist-i-plau a projectes urbanístics com Serelles, poc després donen el consentiment a demolicions en el Centre Històric d'Alcoi, els hem d'excusar perquè només fan la seva feina.. i als polítics també perquè han d'admentre el dictamen dels tècnics

Gràcies a aquest argumentari, ni el PP ni el tècnics municipals tenen responsabilitats en Serelles, i totes les alcoianes a pagar de bon grat la sanció del ministeri i tragar-se un delicte mediambiental.


Però tornem enrere. En la reunió abans d'eleccions hi havien més actors. Els ara governants i aleshores aspirants, van saber de primera ma el que passava a l'edifici Sant Nicolau 155, i es van asombrar i fins i tot indignar, Paco Blay sempre expressiu no podia deixar de sobreactuar. Va desplegar tota la seva simpatia, bonhomia i altres qualitats que aconsegueixen, en persones poc experimentades, amagar la seva demagògia i populisme a l'hora d'adreçar-se als ciutadans en general i als veins de El Partidor en particular. La seva postura era massa previsible: va afirmar estar amb els veins, va afirmar que al BLOC li preocupa el patrimoni, que el BLOC no és el PP, que el BLOC no porta banyes ni cua de dimoni, que amb el BLOC podrien tindre hortets urbans si és el que els veins volen... Açò del hortets urbans va ser el que més va repetir fent d'una anècdota, una motivació, com si des del barri no s'hagués demostrat que els horts urbans es fan on i quan els veins els dona la gana i amb tota la legitimitat del món.

Per què Blay no explicava, com a l'institut, que la política és alguna cosa més seriosa que proposar hortes urbanes? Per què no va afirmar amb contundència que la reconstrucció del barri vindria de la ma de l'empresa privada i/o inmobiliària? Per què no va afirmar que a tecnòcrates no hi ha qui els guanye? Per què no va dir: “xics, xiques això d'esquerra i dretes és una bobada, nosaltres som valencians, liberals i burgessos. Ens agrada el modernisme alcoià, ens agrada l'art-decó i poc més. Ens agrada crear un teixit empresarial local, i si açò s'ha de fer a costa d'un barri de perdedors, perdó de treballadors, doncs haura de fer-se”?

Açò l'hagues fet menys humà però més creible a ell, al partit i al candidat Rafa “Fia't de Mi” Carbonell.


Quan el govern municipal va aprovar la demolició de l'edifici 155 de Sant Nicolau, no calien excuses ni explicacions, tanmateix des del BLOC van voler donar una: l'edifici no estava catalogat i per tant no li calia una protecció especial, però a més no estava ni assenyalat per a figurar en el cataleg. Eixe cataleg que quan tots tres governants estaven en l'oposició van votar en contra i ara agafem com a manual de correcció.

Paco Blay, mebre de CAEH, regidor de patrimoni històric... es permet afirmar que en El Partidor no hi ha cap edifici que catalogar, es permet insinuar, ara que està en el govern municipal, que la batalla dels veins de El Partidor està perduda, que si no hi ha edificis que protegir les demolicions continuaran a mesura que el capital privat recupere la confiança en en Centre d'Alcoi. És que després de tants anys no ha volgut comprendre que la unitat mínima de protecció no es cap edifici si no el conjunt del Centre Històric d'Alcoi reconegut a com a Bé d'Interés Comú? ( He dit comú?, perdó volia dir Cultural.) És que també li va de gust justificar deu anys de demolicions incontrolades en El Partidor per què no hi ha res que protegir?


Però tornem enrere. En aquella reunió abans d'eleccions, els ara governants i aleshores aspirants, van saber de primera ma el que passava a l'edifici Sant Nicolau 155, i es van asombrar i fins i tot indignar. L'Agulló no va badar boca, tal vegada perquè pensava que no li calia. Aquell dia Paco Agulló estava radiant, pensava que hi havia prou en afirmar alguna cosa així: jo sóc vosaltres, jo sempre he lluitat amb vosaltres, jo sempre he estat darrere de vosaltres, jo sóc vosaltres... i que amb això cobria l'expedient i passava la vesprada entre camarades.

El que Paco Agulló mai ha explicat és què fa darrere de les propostes dels veins? Allò que els veins de El Partidor mai han entès és que pretén aconseguir anant darrere de les propostes veinals? Què fa darrere de propostes alienes una persona que es presenta com a cap ( primer de llista) d'un partit polític? Amaga demagogia? Amaga incompetència?

I per què Agulló no va explicar que ell no és persona d'inniciativa si no d'oportunisme? Per què no va afirmar que ell només funciona quan algú li diu el que fer? Tot açò l'hagues fet més humà, només això que no és poc.

Quan el govern municipal va aprovar la demolició de l'edifici 155 de Sant Nicolau, no hi havien excuses ni explicacions, tanmateix Agulló va donar unes quantes: es va excusar dient “No ens haviem adonat. Ara no tenim temps de llegir tot el que aprovem” i després va desplaçar responsabilitats als veins: “És que no ens haveu avisat”.

La contundència d'aquestos arguments demostra que no està preparat per a governar un poble com Alcoi: Sense capacitat per adonar-se de la importància d'una demolició en el Centre Històric, importància que ell ha defensat en l'oposició, i sense temps per a llegir el que aprova, es fa palesa la seva incompetència com a regidor amb responsabilitats de govern. I si ara que governa encara té la barra de buscar responsabilitats en els ciutadans ( en l'oposició era bona estratègia per a treballar el justet ) per a què demana el vot de la gent?

Fa pensar tot açò, que creure tant cegament en la participació ciutadana no és més que una màscara que amaga la seva incapacitat per tindre inniciativa pròpia.


Abans d'acabar una darrera reflexió: Si el govern municipal del PP hagués deixat enllestit el projecte de La Canal, l'hotel de la Font Roja o l'urbanització de Xirillent,


  • El govern dels tres partits ho hagués aprovat sense més?

  • Hauria demanat una moratòria urbanística fins a saber com aplicar la seva política urbanística?

  • Hauria parat mil ulls en el que aprovaven?

  • Hauria actuat amb responsabilitat sense esperar que la societat civil els avisés?

  • Hauria canviat una catalogació d'espais naturals, per exemple, que prèviament havien votat en contra per evitar un desatre mediambiental?

Si la resposta a tot l'anterior és afirmativa, el greuge comparatiu amb El Partidor i el Centre Històric d'alcoi és més que evident. Estem davant de la vella política fonamentada en la desídida, la falta de respecte, l'abandonament del deure de conservació del patrimoni i la constatació de que mentir és el camí més recte cap al govern municipal.


La demolició de l'edifici Sant Nicolau 155 no és un drama, és una pedra més en el camí per a consolidar i dignificar la memòria d'un poble que ha estat construit amb les mans dels treballadors i les treballadores.

Als veins i veïnes de El Partidor no ens enganyen els nouvinguts com no ho va fer els anteriors. Les seves armes són el poder que els ciutadans i ciutadanes els atorguem. Caldrà revisar les estratègies d'aquells que no cobejem cap tipus de poder si no una vida amb dignitat.

Per tot açò, la lluita continua!