dimarts, 8 de febrer del 2011

Benvingudes

La darrera vegada que vaig participar en la vida pública fou a l'any 2007 abans de eleccions municipals i autonòmiques. Aleshores vivia en Alcoi, un poble de muntanya i gent de tota classe i condició. Val a dir que la mare de ma mare era alcoiana i que els lligams amb el poble, tot i que febles van ser constants durant el meu creixement. Tot va començar però al març de 2003 quan vaig decidir instalar-me aprofitant una excedència de dos anys que havia demanat per escriure un llibre que em perseguia des de els anys d'estudiant. La primera impressió que vaig tindre no va ser ni massa bona ni massa dolenta: un poble més de la muntanya amb fums de ciutat ( de fàbriques al casc urbà ) i caràcter entre burgés i rural.

Vaig arribar precedint d'una fama que em situava com artista de vanguàrdia, tot i que les meves obres eren plagis d'altres persones i les meves exposicions bufonades sense sentit. Una vegada instalat vaig decidir emprar la meva influència en certs àmbits locals per promoure una campanya per l'abstenció ja que em poc temps m'havia conformat una idea de la situació política alcoiana. La campanya va ser un fracàs i el PP va obtindre majoria absoluta-absolutista.
Decebut i enrabiat, no pel resultat de la campanya ni de les eleccions sino per la situació anómala que començava a produïrse al meu cor vaig decidir prolongar la meva estada en Alcoi fins que una llum il·luminés de nou la meva raó.

A l'any 2007 vaig desistir. Perduda la meva fama d'artista internacional i desacreditat com a observador polític des de que es va coneixer el meu activisme abstencionista vaig concedir la darrera entrevista a una revista local anomenada El Rebrot Bord on exposava les darreres reflexions.
Després va vindre l'allunyament d'alcoi i el silenci. I ara, pocs messos abans d'unes noves eleccions he decidit tornar a la vida pública. Tanmateix aquesta vegada no participaré activament en cap campanya, només observaré des del meu tossal tot allò que ha passat, passa i passaré en aquestes terres de muntanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada