Dimoni de xiquet ha parlat de dos temes fonamentals: especulació i abstenció.
Amb el Partidor tinc una mena de relació sentimental.
El Partidor no deforma la mirada, s'expressa tal i com és en la seva decadència, bruta i trista.
La societat alcoiana té una relació deshonesta amb ella.
Després de festes patronals el Partidor torna a ser un record llunyà, un acudit , una notícia als informatius locals, un cau de hippies i de pijos inconformistes que ho han tingut tot al seu abast i d'anarquistes desfasats i de pobre gent que no ha tingut la GRAN oportunitat d'emigrar a santa rosa o la zona nord.
El barri del Partidor torna a ser una molèstia, un avorriment, un per què no ho tomben tot ja? .
Un barri on la gent confondrà moviment veinal amb associació cultural i iniciatives populars amb protestes de malcriats.
On no es sabrà què volen eixos rojos que okupen les cases i es queixen de tot, que no treballen ni fan res, que conviuen amb veïnes que els donen suport.
Dreta, esquerra, joves majors què més dona: el Partidor és un mort, és un cementeri ple de morts, alguns, pocs, en vida. Un barri en vies d'extinció... com és possible que es deformen les paraules? com és possible que el concepte rehabilitació siga tant denostat?
Què queda de real quan es demana rehabilitació del barri? no hi ha gaire res que rehabilitar... però queden habitants... i demanen pels seus drets, per una vida digna.
Què fareu amb ells? A València hi ha un zoològic!! A Alcoi un Partidor!!
El Partidor és la vergonya alcoiana, i com totes les vergonyes s'amagen.
Vergonya alcoians, vergonya alcoianes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada